Catàstrofe de Txernòbil és el nom que rep l'accident nuclear succeït en la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna) el 26 d'abril de 1986. Aquest succés ha estat considerat l'accident nuclear més greu segons l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears i un dels majors desastres mediambientals de la història.
És el primer accident nuclear que ha obtingut un set (nivell més alt) a l'Escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, en 2011, al de Fukushima. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.
Va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 "liquidadors" es van dedicar a "liquidar" la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d'ells.Més de 130.000 persones van ser evaquades de la zona, tot i que n'hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. Hom estima que l'esperança de vida a Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió Soviètica, quan va ocorrer l'acident, seria de cinquanta-cinc anys en 2020 a causa dels seus efectes.
A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60% de la qual sobre Bielorússia. El 40% del total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l'atmosfera. Grans àrees d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta quilòmetres de la central.
El que va passar a Txernòbil, o també dit com a chernóbil, o conegut com a Chernobyl; va ser una cosa espantosa, que no s'oblidarà mai en la vida, va ocórrer tal desgràcia, que el soviets no se'n volen recordar.
Encara avui en dia també se la coneix com la ciutat fantasma, en el lloc de l'accident hi ha tal radiació, encara havent passar 25 anys, que el pas està prohibit a totes les persones; encara tenen sort de poder ser durant 10 o 15 minuts alguns científics, i super protegits per a les radiacions que hi perduren.
Totes les instal·lacions he hi han, estan tancades, els parcs d'atraccions no es tornarà a obrir, els supermercats tampoc, rés tornarà a funcionar com abans.
El reactor numero 4 de la central nuclear de Txernòbil en la Ucraïna Soviètica va sofrir una
excursió de potència el 26 d'Abril de 1986 prop de la una de la matinada, durant una
prova a baixa potència sol·licitada per les autoritats de Moscou. En pocs segons la
potència va augmentar gairebé 100 vegades el seu valor nominal.
S'havia previst realitzar un experiment per comprovar la capacitat d'un turboalternador disparat per mantenir l'alimentació elèctrica de quatre bombes de recirculació, almenys durant uns segons, mentre el turboalternador es detenia. S'havia previst efectuar el desacoblament de la turbina amb el reactor funcionat entre 700 i 1000 MW tèrmics i amb l'altra turbina ja desconnectada.
No van tenir en compte que:
- No estaven ben regulades les temperatures màximes que podia aguantar el reactor.
- Van fer proves sense conèixer les conseqüències que podien tenir.
- La zona que envolta la central nuclear no estava ben preparada per un possible accident.
Com a conseqüència de la gravetat de l'accident, de la situació meteorològica complexa i canviant durant el mateix, i de la llarga durada de les fuites a l'atmosfera, es va produir la contaminació d'un àrea molt extensa.
La radioecologia, que abans de Txernòbil es concebia merament com a disciplina científica, s'ha vist enfrontada a un problema real de gran magnitud que obliga a incloure com a objectiu principal l'aplicació d'aquests coneixements a la mitigació de les conseqüències de la contaminació des del punt de vista de la protecció de l'home.
Amb tot, la complexitat de la situació, que s'intueix amb solament mirar els mapes de contaminació, obliga a buscar solucions basades en un tractament científic integrat de tot l'ecosistema, que inclogui les zones urbanes, els terrenys agrícoles o forestals, i les masses d'aigua, juntament amb la utilització per l'home dels diferents recursos, de cara a minimitzar l'impacte radiógic sobre la població sense renunciar a la utilització soci-econòmica del mitjà.
*Radioecología. Estudi dels efectes de la radioactivitat sobre les espècies de plantes i animals en les seves comunitats i ambients naturals, així com de la destinació dels radioisòtops en els ecosistemes. (Mata & Quevedo 1998)
