EL DESASTRE DE FUKUSHIMA.

EL DESASTRE DE FUKUSHIMA

Per: Gemma Raventós.

1. Introducció.

Japó és a la confluència de tres plaques tectòniques i els terratrèmols i els tsunamis hi són extremadament forts i freqüents. Les centrals del país estàn dissenyada per a suportar terratrèmols lleus però no els més forts, i la central de Fukushima, ni tant sols va ser creada amb la finalitat de poder suportar cap tsunami.

L'avantatge de tenir energia primària d'origen nuclear per als japonesos és que aquesta no emet diòxid de carboni ni altres emissions contaminants atmosfèriques, sempre i quan no hi hagi cap accident. A part, tenint en compte la seva experiència com a país participant de la Segona Guerra Mundial, és una energia alternativa als combustibles fòssils (com el petroli i el gas natural), cosa que els permet no dependre tant dels països proveïdors d'aquests combustibles.

Al Japó hi ha també centrals nuclears que funcionen amb MOX, un combustible polèmic per la proliferació de l'armament nuclear. La decisió de construir o no centrals nuclears en un territori propens a tenir moviments sísmics i terratrèmols avaluant avantatges, inconvenients i riscos, és del govern del país.

1.1. Fukushima Dai-Chi (Fukushima I).

La central nuclear de Fukushima, anomenada també Fukushima Dai-chi (que significa central Fukushima número u en japonès) era una gran central nuclear de sis reactors nuclears d'aigua bullent (BWR), situada a la ciutat costera d'Ōkuma (prefectura de Fukushima, Japó).

La central nuclear de Fukushima Dai-ichi, amb els seus sis reactors, era una de les vint-i-cinc majors del món. A més, estava situada a dotze quilòmetres només d'una altra gran central, la central nuclear de Fukushima Daini, o Fukushima II, amb quatre reactors. La central Fukushima I va estar construïda la dècada del 1970 i els seus reactors estaven dissenyats per a una explotació de, com a molt, quaranta anys de vida, tot i que al febrer de 2011, el govern va autoritzar el seu funcionament durant deu anys més.

Els sis reactors són tots de tipus BWR (o sigui, d'aigua bullent), i van ser construïts entre 1970 i 1979 per diferents empreses i les seves potències són les usuals a les centrals tèrmiques, més baixes per al més antics, i més potents per als més joves.

Reactor	Tipus	Posada en marxa	Constructor	Potència
Fukushima I - 1	BWR	26 de març de 1971	General Electric	460 MWe
Fukushima I - 2	BWR	18 de juliol de 1974	General Electric	784 MWe
Fukushima I - 3	BWR	27 de març de 1976	Toshiba	784 MWe
Fukushima I - 4	BWR	18 d'abril de 1978	Hitachi	784 MWe
Fukushima I - 5	BWR	12 d'octubre de 1978	Toshiba	784 MWe
Fukushima I - 6	BWR	24 d'octubre de 1979	General Electric	1.100 MWe

1.2. Fukushima Dai-ni (Fukushima II)

La planta nuclear Fukushima dai-ni o Fukushima II és una central nuclear localitzada a laciutat de Naraha i Tomioka, al districte de Futaba, de la Prefectura de Fukushima. Igual que la central nuclear Fukushima I (situada a 11 quilòmetres al nord), la porta la Companyia Elèctrica de Tòquio. La formaven de 4 reactors:

Reactor	Tipus	Posada en marxa	Potència
Fukushima II – 1	BWR	20 d'abril de 1982	1100 MWe
Fukushima II – 2	BWR	3 de febrer de 1984	1100 MWe
Fukushima II – 3	BWR	21 de juny de 1985	1100 MWe
Fukushima II – 4	BWR	25 d'agost de 1987	1100 MWe

2. El terratrèmol, dia 11 de març del 2011.

El dia 11 de març de 2011, un terratrèmol i un tsunami van ser detectats per l'Agència Meteorològica del Japó. El terratrèmol de la costa del Pacífic a la regió de Tōhoku va ser de magnitud 9,0 MW i va crear onades de sisme submarí de fins a 10 m. Va començar a les 14:46:23 hora local i la seva durada va ser d'uns 2 minuts. Va tenir lloc a causa d'un desplaçament a proximitats de la zona entre la placa del Pacífic i la placa Nord-americana, on es va veure afectada lleument la placa filipina. La placa del Pacífic es va col·locar sota la del Japó a la fossa del Japó, i es va enfonsar en direcció oest, sota d'Àsia.

2.1. Repercusions al món:

• El volcà Karangetang a les Illes Celebes (Indonèsia) va entrar en erupció a conseqüència del terratrèmol
• .El terratrèmol va poder mogure l'illa japonesa aproximadament 2,4 metres, i va alterar l'eix terrestre en, aproximadament, 10 centímetres, segons la NASA.
• La violència del terratrèmol, va escurçar la durada dels dies en 1,8 microsegons, segons la NASA.

2.2. Efectes al Japó:

L'Agència Nacional de Policia del Japó, el 24 de març de 2011 va fer un primer informe de danys oficial on s'explicava que el nombre de víctimes mortals arribava a 9.523 en sis prefectures diferents, i que hi havia 16.094 desapareguts. Hi havien uns 440.000 afectats, enfrontats al fred intens i a l'escassetat d'aliments, aigua corrent i electricitat, refugiats en alguns centres d'acollida.

• Infraestructura:
  Sendai va inundar-se, i la xarxa de transport japonesa va patir innombrables danys. Molts trams de l'Autovia de Tōhoku, a la zona nord del Japó van quedar danyats després de la catàstrofe. A la prefectura de Fukushima s'han contat fins a 1800 llars destruïdes.
• Aeroports:
  Una onada del tsunami va arribar fins a l'Aeroport de Sendai a les 06:55h, al voltant d'una hora després del sisme inicial. El tsunami també va afectar a la Base Aèria de Matsushima, i moltes aeronaus van resultar danyades.
• Sistemes ferris:
  Després del sisme i posterior tsunami, el servei ferroviari va quedar paralitzat en llocs com Tòquio i el nord-est de Japó. Altres serveis de tren en diferents parts del Japó van ser també suspesos.
• Ports: Després del terratrèmol, es va poder observar una columna de fum que pujava d'un edifici situat al port de Tòquio. Algunes àrees d'aquest port van resultat inundades.
• Telecomunicacions: Las telecomunicacions van ser interrompudes, tant telefònicament (pel fet que els pals van caure) com pels contactes socials (per culpa de les persones atrapades sota les runes).
• Economia:Segons el Fons Monetari Internacional, el dany causat per les catàstrofes serà equivalent a entre el 3% i el 5% del PIB del Japó, organisme que així mateix va disminuir el creixement esperat per a aquest país, passant del 1,6% al 1,4% .
• Pesca: El sector pesquer s'ha vist afectat, a les vendes regionals de fins a un 40%, prohibint a dues províncies la pesca, ja que s'han registrat nivells de radioactivitat en exemplars capturats superiors al límit permès.
• Aigua potable: Més d'uns 1.5 milions de llars han perdut l'accés a subministraments d'aigua  potable

Però tot i així, l'efecte que van tenir el terratrèmol i el posterior tsunami que van provocar els danys més greus va ser el fet d'afectar greument les centrals nuclears Fukushima I i II.

3. El començament del desastre: El reactor 1.

L'11 de març de 2011 els reactors 1, 2 i 3 de la central nuclear de Fukushima I estaven operant, mentre que les unitats 4, 5 i 6 de la mateixa central estaven parades a causa d'una inspecció periòdica. Quan el terratrèmol va ser detectat, les unitats 1, 2 i 3 es van apagar automàticament.

Després que els reactors s'apaguessin, va parar la producció d'electricitat. Normalment, els reactors poden usar l'electricitat de la línia elèctrica externa pel refredament i centre de control, però la xarxa d'aquesta central havia estat danyada pel terratrèmol.

A causa de la parada dels reactors, més de 4 milions de llars van quedar-se sense electricitat, i van arrencar-se automàticament els generadors dièsel d'emergència. Fins aquí tot anava amb normalitat i com estava previst.

Els motors dièsel, però, van aturar-se de cop a les 15:41h, amb l'arribada del tsunami.

El tsunami d'uns 15 metres va impactar contra els edificis de turbines (la central tenia una base de disseny preparada per tsunamis d'uns 6 metres). En aquest moment, es van quedar completament sense corrent altern per alimentar els sistemes convencionals de refrigeració del reactor, i en van informar ràpidament a les autoritats: Estaven en una situació d'emergència, però era reversible si es recuperava l'electricitat exterior.

A les 16:35 hores de la tarda, la central notificà a les autoritats que no era capaç de confirmar si l'aigua de refrigeració estava entrant dins els reactors 1 i 2: Creien que el sistema d'emergència encara no funcionava al reactor 1, i van procurar que es refrigerés mitjançant un condensador d'aïllament.

Es suposa (ja que no hi havia res clar) que com que la refrigeració era molt deficient, el nivell d'aigua dins el reactor 1 va començar a baixar gradualment i s'anava evaporant sense poder controlar-ho, a causa de la calor que hi havia dins el reactor. A causa d'això, la pressió a l'interior del reactor va començat a augmentar.

 A les 22:00h de la nit, el Govern del Japó va ordenar l'evacuació de la població a 3 km al voltant de la central de Fukushima Dai-ichi (Fukushima I), com a mesura preventiva establerta en els protocols de seguretat.

En aquell moment, tenien 3 reactors nuclears aturats però amb els sistemes de refrigeració funcionant de manera deficient en almenys, 2 dels 3 reactors.

A les 00:00h, el reactor 1 estava sent refrigerat amb aigua del condensador d'aïllament, però es confirma que el nivell d'aigua havia baixat i que part dels elements combustibles podien estar descoberts i patir algun dany greu. El reactor 2 estava sent refrigerat mitjançant el sistema d'emergència, i el reactor 3 estava funcionant perfectament i no hi havia res estrany.

A les 03:00h de la matinada del dia 12 de març, la pressió al vas de contenció del reactor 1 va arribar a un valor massa elevat. Van implantar mesures immediates que consistien en ventar part del gas (provocat per l'evaporació de l'aigua) cap a l'exterior.

Eren les 04:30h quan es va detectar un augment de la radiació a l'exterior (causada per la ventilació).

A les 07:00h del matí el Govern japonès va ordenar l'evacuació de la població de 10 km al voltant de la central nuclear a causa de l'augment de la radiació alliberada a l'exterior.

Les 11:00h del matí, les coses van empitjorar encara més en el reactor 1: primer, va fallar el sistema d'emergència i la refrigeració mitjançant el Condensador d'Aïllament va deixat de funcionar totalment. El que feia aquest sistema era rebre el vapor provinent del vas en un tanc molt gran d'aigua. Aquest sistema va deixar de funcionar quan l'aigua del tanc estava massa calenta com per condensar el vapor, de nou, en aigua. Ara ja no hi havia res que refredés el reactor i el nivell d'aigua a l'interior del vas seguia baixant gradualment.

 A les 15:36 hores del dia 12 de març, va produïr-se una explosió d'hidrogen a l'edifici del reactor número 1. Malgrat el dany sofert per l'edifici del reactor, la contenció primària no va patir danys, i va mantenir la seva hermeticitat. La part nuclear del reactor no es va veure afectada i la radiació no va augmentar a causa d'ella. El que va passar no va ser una explosió nuclear, sinó una explosió d'hidrogen: una explosió química. L'emissió de material radioactiu a l'exterior que s'havia detectat unes hores abans, doncs, corresponia majoritàriament a aerosols.

Eren les 19:11h de la tarda quan el govern japonès ordenà l'evacuació de la població de 20 km al voltant de Fukushima I i a 10 km de Fukushima II.

A les 20:20 es va començar la injecció d'aigua de mar i àcid bòric al reactor número 1 amb l'intenció de seguir rebaixant-ne la temperatura. Els reactors 2 i 3 seguien en refrigeració amb el sistema d'emergència (el que havia fallat al reactor 1, però que en els altres, funcionava amb normalitat).

A les 22:15h, es va aturar la injecció d'aigua al reactor 1 perquè hi ha va haver un nou terratrèmol, i s'havia establert una alerta d'un altre possible tsnuami. Els treballadors que estaven al carrer, al peu de reactor, van ser evacuats.

4. El desastre continua, el reactor 3.

El terratrèmol va ser d'un grau inferior i els danys van ser bastant irrellevants, i l'alerta de tsunami va resultar invàlida.

A les 23:38 hores del dia 13 de març del 2011, les coses al reactor 1 de Fukushima semblava que estaven millorant. Des que van començar a injectar aigua de mar i bor, la temperatura es va mantenir estable, per bé que no es va elevar, així que seguirien injectant aigua de mar durant els pròxims dies.

Ara bé, prop de les 05:00 hores del matí, la injecció d'alta pressió del reactor número 3 va fallar, i el reactor va quedar en una situació de refrigeració deficient. La temperatura va començar a augmentar, així ho va fer la pressió i van haver de ventilar-lo, tal com havien fet en el reactor número 1. Un cop finalitzada la ventilació, es va començar a posar aigua al reactor (aigua neta primer i aigua de mar amb Bor després).
El 14 de març, a les 11:01 hores, es va registrar una explosió d'hidrogen a l'edifici del reactor número 3, per les mateixes causes que el reactor 1. Segons l'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial (NISA), l'estructura que contenia el reactor "va restar intacta".

En una conferència de premsa separada, el director gerent de Tòquio Electric, Akio Komori, va afirmar que "la fusió del nucli podria ocórrer en cas que les barres de combustible quedessin exposades".

5. Problemes al reactor dos.

El dia 14 es va informar que el reactor número 2 també tenia algun problema de refrigeració que feia necessari injectar aigua del mar com als altres dos, ja que el sistema de refrigeració s'havia aturat.
TEPCO (Tokyo Electric Power Company) va informar que el nivell de l'aigua que impedia que el combustible ascendís va deixar les barres de combustible al descobert i no descartava la possible fusió parcial del nucli número 2 a causa de l'escalfament en aquest reactor. Aquest descens del nivell de l'aigua es va produir hores després que l'empresa donés per finalitzada l'emergència en aquest reactor.

A les 06:10 hores del 15 de març del 2011, una explosió va ocórrer a l'edifici del reactor 2 i el sistema de supressió de pressió, el qual es troba a la part de baix del vas de contenció, es va veure danyat.

Els nivells de radiació sobrepassaven el límit legal i els operadors van començar a evacuar als treballadors de la planta que encara hi eren voluntàriament.

Es sospitava l'existència de danys al vas de contenció del reactor 2, i els els treballadors no podrien continuar a la central per l'elevada exposició a la radiació i van estar evacuats tots menys 50.

6. El reactor 4 explota:

El 15 de març es va produir una explosió i incendi a l'edifici del reactor 4. L'explosió s'atribueix a acumulació d'hidrogen catalitzat de les barres de combustible dipositades a la piscina de combustible usat del reactor.

Les autoritats japoneses van informar que s'havia alliberat radioactivitat a l'atmosfera després de l'explosió i l'incendi, i que ens trobàvem davant d'una catàstrofe nuclear.

7. S'agreuja la situació.

Es va informar que els sistemes de refrigeració dels reactors 5 i 6 també fallaven. Els nivells de radiació al nord de Tòquio superaven en deu vegades als normals, i a Seitama, 40 vegades.

Ens trobàvem al 16 de març a les 05:45 h, on va aparèixer un nou incendi al reactor 4.

La Comissió Reguladora Nuclear dels Estats Units informava que les radiacions a la central eren "extremadament altes" i que hi havia "alts nivells de radiació" al voltant del reactor que complicaven la feina dels operaris que hi treballaven ja que podrien rebre dosis de radiació letals, per molt poc temps que hi fóssin exposats.

El 17 de març 2011, TEPCO comunicava que iniciaria l'estesa d'una nova línia elèctrica cap a la central per reestablir el sistema de refrigeració, que serviria com a font auxiliar d'alimentació a través d'un quadre elèctric improvisat .

El 18 març 2011, les autoritats del Japó van elevar el nivell d'alerta nuclear de 4 a 5 punts, en l'escala internacional amb un màxim de 7 relativa als accidents nuclears. Es seguia treballant per reparar l'energia elèctrica dels reactors aconseguint així activar novament la refrigeració per aigua, encara que es sospitava que les bombes d'aigua de la central havien estat malmeses pel tsunami.

D'altra banda, es bolcava contínuament aigua en grans quantitats dins el reactor que contenia plutoni per refredar i evitar una possible fusió del nucli.

Durant els propers dies, es es seguia treballant perquè hi hagués un subministrament d'energia al sistema de refredament per poder pal·liar la situació. Si no era possible, s'hauria de recórrer a enterrar la instal·lació nuclear durant quaranta anys en una barreja de sorra i formigó reforçat per evitar la fuita de radiació indiscriminada, que afectaria seriosament tot el perímetre de seguretat.

El 21 de març va tornar a sortir fum de dos dels reactors que es creien apagats; el 2 i el 3. Encara que l'alliberament de fum no va ser constant, va generar preocupació pel fet de que es creia que les operacions portades a terme en aquests reactors havien donat resultats positius.

L'OIEA (Organisme Internacional d'Energia Atòmica), va entregar un informe a les autoritats on explicava que hi havia hagut avenços per controlar la situació, però que aquesta seguia sent molt greu.

8. Es busca una solució.

El dia 23 de març de 2011, es va aconseguir re establir energia elèctrica als sis reactors.

Una restauració de fonts d'alimentació externes a la central elèctrica no significava que els reactors poguessin reprendre una funció de seguretat normal immediatament. El terratrèmol i el tsunami podien haver causat danys considerables. Atès a que la magnitud d'aquests danys era desconeguda (i per tant, també ho era la magnitud de la reparació necessària), no va ser possible estimar amb precisió un calendari de treball.

El que es pretenia aconseguir, doncs, era que quan es re establís l'energia, els treballadors poguessin realitzar comprovacions per tal de reiniciar les diverses parts que formaven cada un dels reactors una per una, i intentar disminuir la gravetat de la catàstrofe.

Una vegada el dany de cada una de les peces fos descobert, s'hauria de decidir si realitzar reparacions o passar a la següent peça, ordenades en una llista de prioritats, ja que un problema en un component no significa necessàriament que tot el procés del reactor sigui irrecuperable.

Es van organitzar en tres fases diferents:

8.1. Els reactors 1 i 2:

Els sistemes de refrigeració del reactor en aquestes unitats es veien seriosament compromesos. No es sospitava de danys al combustible nuclear en cap de les dues unitats, tot i així. Els tècnics estaven duent a terme proves de diagnòstic per determinar la integritat dels sistemes elèctrics del reactor.

Les autoritats japoneses planejaven connectar la unitat 2 abans de la unitat 1, ja que, a causa de la condició degradada de l'edifici del primer reactor es podia tardar molt més temps en aconseguir que hi arribés corrent elèctric.

8.2. Els reactors 3 i 4:

Els sistemes de refrigeració del reactor de la unitat 3 es va veure molt obstaculitzat. No hi havia sospita de danys al combustible del reactor, però no sabien quant combustible quedava. La unitat 4 havia estat tancada per una inspecció rutinària, i tot el seu combustible va ser traslladat a un compartiment a un edifici al costat d'aquesta. Si els càlculs no fallaven, es coneixia amb certesa la quantitat de combustible del que disposava aquesta unitat.

Els treballadors volien aconseguir la restauració de l'electricitat a ambdues unitats, però el seu progrés era incert.

8.3. Els reactors 5 i 6:

Les dues unitats havien estat tancades per la inspecció abans del terratrèmol, i això reduïa una mica les necessitats de refrigeració, en comparació amb els altres reactors. El 17 de març, varis operadors ja havien sigut capaços d'iniciar un de sis generadors dièsel de la unitat 6, i el 19 de març, els treballadors havien connectat amb èxit el segon generador dièsel a la Unitat 6. Els dos generadors s'utilitzaven per alimentar els sistemes de refredament en els dos reactors, que llavors, va assolir una configuració segura. La restauració de l'electricitat al reactor 5 va dur-se a terme amb èxit el mateix 23 de març.

Al 25 de març del 2011, el procés havia anat avançant, però hi havia zones d'incertesa que encara portaven gran preocupació.

Al reactor 1 s'havia aconseguit il·luminar la sala de control central i fer funcionar alguns dels seus instruments.

El reactor 3 també tenia il il·luminació a la seva sala de control central, però tant sols això.

Encara era massa aviat com per avaluar quan es podrien aconseguir recuperar correctament els parts més importants dels reactors 1, 2, 3 i 4.

La pressió del reactor estava disminuint a la Unitat 1 gràcies a la injecció d'aigua de mar. D'altra banda, la pressió encara era alta al reactor 2 i 3, fent-los poc fiables; la temperatura encara era massa elevada.
A la Unitat 3, tres treballadors de TEPCO estaven treballant al soterrani amb aigua contaminada a terra. Dos d'ells van ser traslladats a l'hospital a causa de la contaminació per excés d'exposició de radiacions altes als peus.

Encara no hi havien avenços importants al reactor 4, que encara es seguia ruixant amb aigua de mar.

Les unitats 5 i 6 es trobaven en un estat relativament bo. Les temperatures han estat rebaixades al nivell més baix.

9. Altres avenços i informacions.

Mentre continuaven els avenços en la recuperació de les centrals nuclears, que tot i així eren lents i costosos, el 28 de març la Companyia TEPCO anunciava que s'havia detectat plutoni en dos dels cinc punts de sòl mostrejats al voltant de la central de Fukushima. El plutoni detectat procedeia de mostres recollides feia 7 dies abans, temps necessari per realitzar la mesura en el laboratori, així que els resultats d'un sòl extret aquell mateix dia potser no coincidia i podia ser més greu.

El dissabte 2 d'abril es descobreix una esquerda a la fossa de formigó del reactor 2, per la qual es filtra, segons l'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial (NISA), una substància radioactiva provinent del combustible del nucli del reactor 2. Això contamina milions de litres d'aigua, que acaba abocada al mar. Els operaris de Fukushima Daiichi van detectar als voltants de la planta nivells de radioactivitat de iode-131, 7.500.000 vegades més del que es permet legalment en aigua de mar, i 1.1 milions de vegades superiors de cesi-137, segons unes mostres recollides el dilluns 4 de abril.

El dia 5 d'abril s'aboca deliberadament aigua contaminada al mar per fer lloc als dipòsits que contenen aigua més contaminada encara. Al final d'aquest mateix dia s'anuncia la fi de la fuga, després d'haver aconseguit tancar l'esquerda injectant 1.500 litres de silicat de sodi a la grava per sota del fons del dipòsit on es filtrava l'aigua radioactiva.

El dilluns 11 d'abril, el govern Japonès elevava el nivell INES de 5 a 7, el mateix que va tenir l'accident de Txernòbil, i el més alt que existeix.

El 19 abril 2011, l'Agència de Seguretat Nuclear del Japó confirma que les barres de combustible dels reactors 1 i 3 a la central nuclear de Fukushima I s'han fos parcialment i són un greu contaminant.

10. Actualment:

Última informació oficial facilitada a la pàgina web de IEA (International Atomic Energy Agency), que data del dia 21 d'abril de 2011:

Últimes notícies:

En general, la situació a la planta de Fukushima Daiichi l'energia nuclear segueix sent molt greu, però hi ha signes de recuperació en algunes funcions, com l'energia elèctrica i la instrumentació.

En una conferència de premsa celebrada a les 11:00 (hora local del Japó) el 21 d'abril, el secretari cap de Gabinet, el Sr. Edan, va anunciar la creació d'una zona no accesible al voltant de Fukushima Daiichi, així com les polítiques bàsiques relacionades amb la reparació temporal de l'entrada.

Així doncs, a partir de la mitjanit del 22 d'abril de 2011, l'àrea dins dels 20 km de radi que envolta a Fukushima Daiichi és anunciada com a una zona d'entrada prohibida.

El Sr. Edan també va anunciar que "la mida de la zona d'evacuació del voltant de Fukushima es reduirà de 10 a 8 km," i que "l'ordre d'evacuar es basava en l'incident ocorregut a Fukushima central com a mesura d'emergència però que ara, en zones de més de 8 km de llunyania, es considerava habitable.”
Estat de la planta

El fet de treballar per enfortir el sistema d'energia elèctrica dels reactors 1, 2, 3 i 4 mitjançant l'establiment de diverses línies d'energia es va completar el 19 d'abril.

Els reactors 2, 3 i 4 continuen traient fum ocasionalment.

Al reactor 1 d'aigua dolça està sent injectat al vas de pressió del reactor a través de la línia d'aigua d'alimentació, igual que a els reactors 2, 3 i 4.

El nitrogen és el gas que s'injecta en el recipient de contenció al reactor 1 per reduir la possibilitat de combustió d'hidrogen en el recipient de contenció. La pressió al recipient de contenció s'ha estabilitzat.

No hi ha hagut cap canvi a la situació dels reactors 6 i 5.

11. Annex:

Article extret del diari digital “El mundo”:

“No em paguen prou per a això.”

David Jiménez (enviat especial)
18-03-2011

Hi ha veterans d'una dotzena de guerres, nouvinguts de les revolucions de l'Orient Mitjà o els que, com aquest corresponsal, han cobert cinc grans terratrèmols i dos tsunamis.

Una crisi nuclear? Ningú l'ha viscut ni sap com respondre-hi. Les bales es veuen o almenys es senten passar, de vegades des d'una distància imprudent. Però la radiació ni es veu ni s'olora. Pot ser-hi o no ser-hi. I és aquesta incertesa el que ha fet perdre els nervis fins i tot als més experimentats periodistes.

N'hi ha que van abandonar ahir l'epicentre del desastre en un atac de pànic, viatjant tota la nit per buscar el primer aeroport obert i deixar el país com més aviat millor. Altres han optat per traslladar-se a zones més segures de l'oest i nord del país. Alguns han acumulat provisions i es neguen a sortir de l'habitació del seu hotel, temorosos de ser contaminats.

Periodistes que seguien a Sendai intercanviaven ahir a la nit missatges i trucades, hi va haver reunions i discussions telefòniques amb els caps a Madrid, Londres o Nova York per decidir si havia arribat el moment de posar terra pel mig. Richard Jones, un experimentat fotògraf britànic que viu al Japó, descrivia així l'ambient:

"N'hi ha que han entrat en un estat d'histerisme, altres estem raonablement preocupats i n'hi ha algun que ni tant sols s'immuta". Hi ha una regla no escrita a l'hora de cobrir un desastre natural: no et queixis de la teva situació, de no rentar-te en dies, dormir a qualsevol lloc o interrompre la crònica cada vegada que una rèplica del sisme et mou de la cadira. T'envolten milers de persones que estan molt pitjor que tu, que han perdut éssers estimats i no tenen llar. Tu, després de tot, acabaràs la teva feina i et marxaràs a casa. Ells es queden.”

Però el terratrèmol del passat divendres i el tsunami que va seguir han degenerat en una amenaça nuclear seriosa i el manual de periodisme ha estat posat del revés. La notícia que dos fotògrafs que es van acostar excessivament a la central nuclear han estat exposats a nivells de radiació superiors als normals, encara que no perjudicials per a la salut, ha portat a molts a prendre la decisió de marxar.
Periodistes de Hong Kong han estat examinats al seu retorn a casa per comprovar els seus nivells de radioactivitat, sense que fossin preocupants. El presentador estrella de la CNN, Anderson Cooper, dirigeix ara les notícies des Akita, el més al nord possible. Ràdio França ha retirat a sis dels seus set corresponsals...

La sensació d'angoixa dels enviats especials ha augmentat perquè la paràlisi que pateix Japó no garanteix poder sortir a corre-cuita en l'últim moment, en cas que fos necessari. No hi ha trens ni avions. Les estacions de servei estan tancades per falta de gasolina i els que disposen d'ella demanen una fortuna per anar d'una ciutat a una altra.

Un missatge del corresponsal del diari 'The Guardian', Jonathan Watts, al seu Twitter revela els desafiaments d'aquest territori periodístic no explorat: "Revisant l'última informació sobre nivells de radiació i direcció del vent abans de decidir si surto a recollir informació".

Fa una setmana que un enviat especial podia esperar que el seu diari li enviés alguns diners extra i un telèfon satèl.lit. 'The New York Times' ha enviat als seus reporters desplaçats al Japó material per mesurar la radioactivitat i medicaments per minimitzar els seus efectes.

"Me'n vaig i tu hauries de fer el mateix", em diu un col lega nord-americà mentre carrega l'ordinador, la càmera i els paquets al cotxe que el portarà lluny d'aquí. "No em paguen prou per a això".

Pàgines d'interès:

http://capitandelasardina.wordpress.com/tag/japon/page/2/

http://www.iaea.org/newscenter/news/2011/fukushima150311.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Central_nuclear_Fukushima_I

http://www.fm955.com.ar/201103143152/Sociedad-Noticias/fukushima-la-historia-de-una-irresponsabilidad-gubernamental.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima_I#Explosi.C3.B3n_en_el_edificio_del_reactor_3_.28segunda.29

http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_y_tsunami_de_Jap%C3%B3n_de_2011#Maremoto

http://www.verpartidodefutbolenvivo.com/2011/03/terremoto-en-japon-11-de-marzo-2011.html

http://j-g-sansegundo.over-blog.es/article-terremoto-m-8-9-en-la-costa-oriental-de-japon-11-de-marzo-de-2011-69094557.html

http://www.desdeelexilio.com/2011/04/18/accidente-de-fukushima-parte-i-las-primeras-horas/

http://www.madrimasd.org/blogs/ciencianuclear/2011/03/15/131872

http://www.desdeelexilio.com/2011/03/11/el-terremoto-en-japon-y-sus-centrales-nucleares/

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/16/comunicacion/1300270122.html