Funcionament d'una central nuclear

Les reaccions nuclears consisteixen en bombardejar amb neutrons elements químics pesats (generalment urani i plutoni), provocant la desintegració del nucli en dos nuclis més petits i alliberant-se en el procès nous neutrons i una energia molt superior a l'obtinguda per combustió d'elements fòssils. Els neutrons resultants contribueixen a provocar noves reaccions espontàniament (normalment s'utilitzen moderadors per obtenir la velocitat adequada d'aquests per maximitzar el nombre de fissions). L'esquema de funcionament d'una central és senzill i semblant a d'altres centrals elèctriques. Es disposa d'un circuit primari per el qual passa l'aigua (o d'altres elements segons el reactor) que es farà escalfar en el reactor nuclear a partir de l'energia obtinguda en les reaccions. Aquesta aigua "escalfada" es fa passar per un intercanviador de calor (generador de vapor) amb el circuit secundari, convertint-se l'aigua d'aquest segon en vapor que fa moure les turbines, les quals proporcionen l'energia mecànica que necessita el generador elèctric per produir l'electricitat que es subministra a les xarxes de distribució i arriba a les nostres cases. Finalment es disposa d'un circuit de refrigeració semiobert que torna a condensar l'aigua del circuit secundari. Aquest tercer circuit recull aigua del mar o un riu i després de fer la seva funció -en la qual s'escalfa- es passa per una torre de refrigeració (les grans "xemeneies" que veiem en tota central elèctrica i el "fum" de les quals només es vapor d'aigua) per recuperar la temperatura inicial i tornar al seu orígen.