L'energia de la biomassa

La diferència principal entre la biomassa i els combustibles fòssils (restes de plantes mortes que, en haver perdut una gran part d'aigua i aire, tenen aquesta energia molt més concentrada) és que els segons triguen milers d'anys a formar-se a la natura. En principi la biomassa es pot cultivar i obtenir més ràpidament però sembla que ni dedicant totes les terres cultivables del planeta (cosa que implica no poder conrear aliments, ni matèries primes per a medicaments, etc.) a la biomassa es podria obtenir prou energia com per a substituir la que actualment s'obté amb el petroli o el gas natural. Algunes formes de biomassa són el biogàs, el bioetanol i el biodièsel.

Els vegetals usats per a produir biomassa requereixen un cert temps per a créixer, un temps menyspreable si es compara amb el temps que es necessita per a que es formi carbó o petroli (d'aquí que alguns considerin que és renovable) però tanmateix més lenta que la que faria falta per a la demanda anual d'energia equivalent a la fòssil actual, encara que s'hi dediquessin totes les terres cultivables del planeta. Això fa que producte com el bioetanol i el biodièsel realment siguin insostenible i no renovable tot i que algunes, com el biogàs a partir de residus, sí són útils i poden ser desitjables per al medi ambient, ja que fa disminuir la quantitat d'escombraries als abocadors.

• Sí

        Disminució de les emissions de sofre.

        Disminució de les emissions de partícules.

        Emissions reduïdes de contaminants com CO, HC i NOX.

        Cicle neutre de CO2, sense contribució a l'efecte hivernacle.

        Reducció del manteniment i dels perills derivats de la fuita de gasos tòxics.

        Reducció de riscos d'incendis forestals i de plagues d'insectes.

        Aprofitament de residus agrícoles, evitant la seva crema en el terreny.

        Possibilitat d'utilització de terres de guaret amb cultius energètics.

        Independència de les fluctuacions dels preus dels combustibles provinents de                                l'exterior (no són combustibles importats).
        Millora socioeconòmica de les àrees rurals. 

• No

        Utilització de cultius de vegetals comestibles.

        Canvi de cultiu en terres, fins a aquest moment dedicades a l'alimentació, al                                cultiu de vegetals destinats a produir biocombustibles.

        S'encareix la dieta dels països més pobres, augmentant el problema de la fam al món.

        La incineració pot resultar perillosa i produeixen substàncies tòxiques. 

        No hi ha massa llocs idonis per al seu aprofitament avantatjós.