Notícies de Fukushima I (2)

Unes 17.000 persones protesten a Tòquio contra les centrals nuclears

Tòquio | 10/04/2011

Unes 17.000 persones van protestar ahir a Tòquio contra les centrals nuclears al crit de «No necessitem Fukushima», en referència a la crisi atòmica que va desencadenar el terratrèmol i posterior tsunami del 11 de març a Japó.
Els manifestants es van desplegar en diverses zones de la capital japonesa, entre elles la seu de Tòquio Electric Power (TEPCO), operadora de la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, que té seriosos problemes en quatre dels seus sis reactors i emet radiació.

Segons la televisió NHK, unes 2.000 persones van marxar al matí convocades per vuit associacions antinuclears per demanar el tancament de totes les centrals que utilitzen combustible atòmic del Japó. 

Protesta 
A Koenji (al nord de la capital) es van congregar unes 15.000 persones a la tarda, segons el recompte realitzat per l'agència local Kyodo.
Segons han indicat participants, la marxa va ser convocada per internet amb l'objectiu de protestar contra l'energia nuclear en un ambient festiu, tot i acompanyats d'un cordó policial.
Els manifestants van cridar consignes per exigir el tancament de la central de Fukushima i a favor de les energies alternatives.Els representants de les associacions presents van demanar també el tancament de la planta de Hamaoka, a la província de Shizuoka, ja que consideren que corre un alt risc de patir un dany similar al de Fukushima Dai-ichi si és colpejada per un tsunami.

El terratrèmol de 9 graus de l'11 de març, del que demà es compleix un mes, va destrossar els generadors d'energia que refrigeraven els reactors de Fukushima, el que va provocar diverses explosions i emissions de radioactivitat.
D'altra banda, un treballador de TEPCO, companyia que gestiona la planta nuclear japonesa de Fukushima, va ser ingressat ahir en un hospital després emmalaltir per «excés de treball» mentre intervenia en les tasques d'extracció d'aigua radioactiva, segons ha informat avui l'empresa. El treballador, d'uns 30 anys va començar a sentir-se malament mentre estenia unes mànegues per extreure aigua altament radioactiva del reactor 2, on es creu que les barres de combustible nuclear s'han fos parcialment com a conseqüència dels danys provocats pel terratrèmol de grau 9 a l'escala de Richter i el posterior tsunami que el passat 11 de març van afectar a aquesta zona del Japó.

Per sota del límit
Segons TEPCO, l'operari, el nom del qual no s'ha donat a conèixer, es troba conscient i no mostra senyals de radioactivitat, tot i que es va exposar a una radiació de 4,84 milisievert, lleugerament per sota del límit de 5 milisievert designat per a aquest treball.
El treballador de la central portava vestit de protecció, guants, màscara i botes, de manera que es creu que el seu estat es deu a l'excés de treball.
Així mateix, els operaris van intentar ahir preparar un tanc on poder llançar l'aigua amb baixes concentracions de materials radioactius i deixar, el més aviat possible, d'abocar a l'Oceà Pacífic on fins ara es calcula que s'han vessat unes 9.000 tones.
Aquesta mesura, destinada a deixar espai dins l'edifici de turbines a l'aigua més contaminada, ha estat criticada pels pescadors de la zona i països veïns com Corea del Sud o la Xina.

   

La protesta a Tòquio, convocada a través d'internet, va ser un èxit.

Notícies de Fukushima I (1)

Sospecha de fugas radiactivas en otra planta nuclear de Japón

Los responsables de la central de Tsuruga realizarán la parada manual de un reactor | Los responsables de la central de Tsuruga realizarán la parada manual de un reactor

Internacional | 02/05/2011

Tokio, 2 may (EFE).- Filtraciones de materiales radiactivos pueden estar produciéndose en la planta nuclear de Tsuruga (centro de Japón), por lo que sus responsables realizarán la parada manual de un reactor, informa hoy la agencia local Kyodo.

Las autoridades de la provincia japonesa de Fukui, donde se encuentra Tsuruga, sospechan de fugas procedentes de barras de combustible nuclear del reactor 2 de esa central, que en 1981 ya sufrió una filtración de agua radiactiva.

Se ha detectado un aumento en la densidad de sustancias tóxicas en el líquido refrigerante y se teme que haya una filtración de material radiactivo.

Es por ello que la empresa operadora de la planta, Japan Atomic Power, ha decidido realizar una parada manual del reactor 2 y analizar el líquido refrigerante, de acuerdo con Kyodo.

El 8 de marzo de 1981, esa central sufrió una fuga de agua radiactiva, que no fue dada a conocer hasta seis semanas después, a la que quedaron expuestas 300 personas.

Las sospechas sobre las filtraciones en Tsuruga se divulgan cuando no ha sido solucionada aún la situación de la planta nuclear de Fukushima Daiichi (noreste de Japón), cuyo sistema de refrigeración quedó dañado por el tsunami del 11 de marzo.

La operadora Tokyo Electric Power ha situado en tres meses el tiempo preciso para devolver la refrigeración estable a los tres reactores dañados de la planta, y entre seis y nueve meses el período necesario para apagar su combustible nuclear.

Ello supondría que, en verano, la dosis de radiación emitida por la planta se habría reducido de forma constante y que, hacia finales de año, estarían por fin controladas sus fugas radiactivas.

Futur de Fukushima

La central nuclear japonesa de Fukushima I deixarà de funcionar i es desmantellarà, segons ha declarat Yukio Edano. 'Considerant amb objectivitat la situació de la central, penso que sembla evident que la central de Fukusima Daiichi no està en condicions de tornar a funcionar', ha declarat en roda de premsa. Ha precisat, en canvi, que la decisió no depèn solament de l'autoritat de l'Estat, ja que la central està administrada per l'empresa privada Tokyo Electric Power (Tepco).

Futur de Txernòbil

L'actualitat de Txernòbil, 25 anys després, encaraestà molt lluny de ser optimista: el sarcòfag que es va construir per poder aïllar l'enorme radioactivitat que emetia el nucli de la central necessita ser remodelat per poder tornar la normalitat a l'ecosistema dels voltants, malgrat els anys que encara queda perquè la contaminació desaparegui del tot.

Diferencies entre els dos accidents

Txernòbil: un incident de classe 7 a l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears (EIAN). 

Fukushima I: La OIEA va establir l'accident a 5 a la EIAN.

Txernòbil: Una sèrie de descuits i violacions a les reglamentacions nuclears de la Unió Soviètica va provocar la perdura del control de la temperatura del reactor.

Fukushima I: Un terratrèmol de 9 graus en l'escala de Richter i un tsunami que danya els generadors auxiliars de la planta, deixant sense sistema de refrigeració als nuclis.

Txernòbil: Una violenta explosió allibera a l'aire tones de material radioactiu, fonent-se els materials principals en la piscina del reactor.
Fukushima I: La temperatura en els reactors 3 i 4 es dispara violentament. Malgrat els intents de refrigerar, es produeixen explosions d'hidrogen pel contacte amb l'aire.

Txernòbil: No estava acabat l'edifici de contenció al voltant del nucli.
Fukushima I: Comptaven amb edificis de contenció.

Txernòbil: El reactor 4 produeix 1.000 megawatts.
Fukushima I: Els reactors 3 i 4 produeixen un combinat de 1.100 megawatts.

Txernòbil: La planta utilitzava urani normal com a combustible per als seus reactors.
Fukushima I: Tots els reactors funcionen amb urani enriquit.

Txernòbil: S'estimen 160.000 morts entre 1986 i l'actualitat. 
Fukushima I: Fins al moment no hi ha morts directament per radiació.

Txernòbil: 1.800.000 afectats amb dosis de radiació mínimes. De 200.000 a 500.000 persones van rebre dosis altes de radiació, presentant mutacions, càncers i problemes de tiroides.
Fukushima I: 170.000 persones van ser evacuades de les seves llars, s'estima que un gran percentatge d'ells van rebre dosis baixes de radiació.

Txernòbil: S'estima que més de 60.000 soldats van morir en els últims 25 anys, més de 500.000 es troben discapacitats o malalts de gravetat.
Fukushima I: 50 tècnics i enginyers continuen treballant en rodalies de la planta, convertint-se en els "herois de Fukushima". De moment encara continuen les tasques per intentar refredar els reactors, res es va dir de contenció.

Txernòbil: La planta es troba desactivada, i es va construir un sarcòfag al voltant del reactor. En els propers anys serà necessari refaccionado, ja que davant el pas del temps i les altíssimes temperatures que encara es registren al seu interior, han malmès l'estructura.
Fukushima I: Per aquestes hores s'estima que la contenció ha de ser similar a la de Txernòbil. La planta serà tancada definitivament.

Accident nuclear de Fukushima I

L'accident nuclear de Fukushima I es va produir com a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l'11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja aturats per manteniment. El tsunami (de 14 metres d'alçada) va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar, malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radiactivitat. Es considera que els successos del les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 5 a l'escala internacional d'accidents nuclears (INES).


Com a conseqüència del accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10 treballadors van ésser hospitalitzats, un d'ells per haver rebut una dosi superior als 100mSv, i dos treballadors més de TEPCO es troben desapareguts sense que se n'hagi confirmat la seva presència a la planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents treballadors de la central van ésser evacuats per prevenir el risc d'irradiació i contaminació radiactiva. El 14 de març ja s'havia detectat radiactivitat a 160 km de distància de les centrals.

Accident nuclear Txernòbil

L'accident de Txernòbil (Txornòbyl) fou un accidernt nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. És el primer accident nuclear que ha obtingut un set (nivell més alt) a l'Escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, al 2011, el de  Fukushima. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor d'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric. 

L'agost de 1986, en un informe remès a l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, s'explicaven les causes de l'accident a la planta de Txernòbil. Aquest va revelar que l'equip que operava a la planta el dia 26 d'abril de 1986 es va proposar realitzar una prova amb la intenció d'augmentar la seguretat del reactor. Per a això haurien d'esbrinar durant quant temps continuaria generant electricitat la turbina de vapor una vegada tallat el subministrament de vapor. Les bombes refrigerants d'emergència, en cas d'avaria, requerien d'un mínim de potència per posar-se en marxa i els tècnics de la planta desconeixien quin era aquest mínim. Una vegada tallat el subministrament de vapor es desconeixia si la turbina podria mantenir les bombes en funcionament.

Els operaris van inserir les barres de control per disminuir la potència del reactor i aquesta va disminuir fins als 30 MW. Amb un nivell tan baix, els sistemes automàtics poden detenir el reactor i per aquesta raó els operaris van desconnectar el sistema de regulació de la potència, el sistema d'emergència refrigerant del nucli i altres sistemes de protecció. 

Amb 30 MW comença l'enverinament per xenó i per evitar-ho van augmentar la potència del reactor pujant les barres de control, però amb el reactor a punt d'apagar-se, els operadors van retirar manualment massa barres de control. De les 170 barres d'acer borat que tenia el nucli, les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades; en aquesta ocasió van deixar només 8 barres baixades. Amb els sistemes d'emergència desconnectats, el reactor va experimentar una pujada de potència extremadament ràpida que els operaris no van detectar a temps. A les 01:23, 4 hores després de començar la prova, alguns operaris de la sala de control, van començar a adonar-se que alguna cosa anava malament.

Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'hidrogen dins del nucli, que va fer volar el sostre de cent tones del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissió de productes de fissió a l'atmosfera.

RBMK (reactor de gran potència a tubs de força)

Esquema d'un reactor nuclear RBMK

  Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua lleugera (aigua normal, H₂O) escalfada a 290°C, com ho fan els reactors d'aigua bullent. Es fan servir per a produir plutoni a centrals nuclears, com per exemple a la Central Nuclear de Txernòbil, per a generar electricitat.

Per més imformació: RBMK