La central nuclear de Txernòbil és una central nuclear actualment aturada, situada a Ucraïna a la ciutat de Prýpiat, a 18 km al nord-oest de Txernòbil.
Era una moderna central que s'havia començat a construir el 1971 i que encara tenia part dels seus reactors per acabar. Els quatre reactors acabats havien començat a donar electricitat a la xarxa a partir del 1977. Tant ells com els dos en fase construcció eren reactors nuclears de gran potència a tubs de força de tecnologia soviètica.
La Unió Soviètica disposava al 1985 de 46 reactors nuclears en funcionament, una quinzena dels quals eren del tipus RBMK 1000, de gran potència a tubs de força i amb una potència elèctrica de disseny de megavatse cadascun. En aquesta època, la part nuclear de l'URSS representava aproximadament el 10% de l'electricitat produïda, i la central de Txernòbil subministrava el 10% de l'electricitat d'Ucraïna.
La central disposava de sis reactors nuclears de tipus RBMK per produir electricitat a partir de l'energia nuclear.
El reactor nuclear contenia 1.600 tubs metàl·lics de pressió que allotjaven 190 tones de diòxid d'urani en forma de barres cilíndriques de combustible. Per aquests tubs circulava aigua que, en escalfar-se, proporcionava vapor a la turbina, que transformava la calor del refrigerant (aigua) en energia mecànica que, posteriorment, era transformada en energia elèctrica. El nucli del reactor, on es troba el combustible al qual es realitzen les reaccions nuclears en cadena, estava protegit per un tambor de grafit de 1.700 tones. Al nucli també hi havia cent-vuitanta barres de control, d'acer borat, situades entre les barres de combustible.
