Tipus de reactors

* Reactor d'aigua pressuritzada (PWR, de l'anglès pressurized water reactor, i VVER, ): Al 1997 n'hi havia 251 al món, sumant una potència total de més de 230.000 MWe, que representa prop del 60% de la producció mundial d'energia a les centrals nuclears. Fan servir aigua a alta pressió com a moderador dels neutrons, per a refrigerar el reactor i per a produir vapor als generadors de vapor. Com a combustible usen òxids d'urani lleugerament enriquit. Reactor tèrmic. S'usa a la central nuclear d'Ascó i a Vandellòs II.
* Reactor d'aigua bullent (BWR, de l'anglès boiling water reactor): El segon més comu al món, ja que hi era a 93 centrals nuclears al món en 1997. L'aigua bull, i així produeix vapor, directament al nucli del reactor. S'hi usa aigua a pressió com a moderador dels neutrons i com a refrigerant del nucli. El combustible també són òxids d'urani lleugerament enriquit. Reactor tèrmic. S'usa a la central nuclear de Cofrents i a la central japonesa Fukushima Daiichi, que va patir un accident a causa del terremot i del tsunami de març de 2011.
* Reactor d'aigua pesada pressuritzada (PHWR, de l'anglès, pressurized heavy water reactor): En 1997 n'hi havia 28 al món, que feien una potència total de més de 15.000 MWe. S'usa bàsicament a Canadà. Fa servir aigua pesada (òxid de deuteri, D2O) a alta pressió com a moderador de neutrons i com a refrigerant. Reactor tèrmic.
* Reactor de gas (GCR, de l'anglès gas cooled reactor, AGR i Magnox): Són reactors que fan servir grafit com a moderador dels neutrons i diòxid de carboni en estat gasós com a refrigerant. Els de tipus Magnox usen urani natural com a combustible, mentre que els AGR fan servir urani enriquit. Reactor tèrmic. Era l'usat a Vandellòs I.
* Reactor moderat per grafit i refrigerat per aigua lleugera (LGR, de l'anglès light-water graphite-moderated reactor, o RBMK, del rus Реактор Большой Мощности Канальный): Són tots models d'origen rus, el més conegut és el que va patir l'accident de Txernòbil. En 1997 hi havia 14 centrals nuclears amb aquesta tecnologia, que produïen uns 14.6000 MWe. L'"aigua lleugera" és aigua normal (H2O), es diu així per a marcar la diferència amb l'aigua pesant, que és aigua amb dos àtoms de deuteri, un isòtop de l'hidrogen, en comptes dels d'hidrogen. Reactor tèrmic.
* Reactor ràpid (LBR o LMFBR, de l'anglès liquid-metal fast-breeder reactor): Es diferencien dels reactors tèrmics en que la fissió en cadena es fa amb neutrons que no han estat prèviament moderats. Fan servir sodi líquid com a refrigerant. En 1997 hi havia quatre a tot el món, en etapa de prototipus, dels quals el més avançat era el Monju, a Japó, però els diversos problemes i accidents que han tingut han frenat notablement el seu desenvolupament.

La central nuclear de Txernòvil

La Central elèctrica Nuclear, coneguda popularment com a central nuclear de Txernòbil, és una central nuclear que, en el moment de l'accident, disposava de quatre reactors nuclears de gran potència a tubs de força, RBMK, de moderna tecnologia, els quals havien començat la seva explotació entre 1977 i 1983 i cadascú dels quals tenia una potència elèctrica de mil megawatts.

Accident de Txernòvil.

L'accident de Txernòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna el dissabte 26 d'abril de 1986.

És el primer accident nuclear que ha obtingut el nivell més alt a l'Escala internacional d'accidents nuclears. 

Es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.

Conseqüències

Una de les conseqüències de la catàstrofe de Chernóbil fou l'absorció per l'organisme de milers de persones de grans quantitats de Iode-131 i cesi-137. El Iode-131, encara que té una vida curta, s'acumula a la glàndula tiroides, causant hipertiroidismo i càncer, sobre tot en els nens. El cesi-137 té una vida mitja de 30 anys, per tal cosa que els seus efectes encara es noten.




Seqüeles
Les seqüeles de Chernóbil perduraran durant varies generacions.
Segons la OMS (Organizació Mundial de la Salut) en 1995 el càncer de tiroides a Bielorússia era 285 veces més freqüent que abans de la catàstrofe, i les enfermetats de tot tipus, a Ucranïa eren un 30% superiors a lo normal, degut al debilitament del sistema immunològic causat per las radiacions. 

Causes de l'accident i conseqüències inmediàtes

Causa de l'accident

-L'accident del reactor de Txernòbil va ser causat per errors en el disseny i en l‘operació.
-L'accident de Fukushima després d'un fort terratrèmol i el posterior tsunami

Conseqüències immediates

A Txernòbil, els errors d'operació, juntament amb una combinació inestable de cabal d'aigua de refrigeració i situació de barres de control, van provocar una elevació incontrolada de la potència generada per la fissió nuclear (de 150 a 400 vegades la potència nominal) en amb prou feines tres segons.

    En Fukushima, amb els reactors parats, els elements combustibles continguts en els atuells van quedar amb la seva calor residual, produït per la desintegració dels productes radioactius de fissió continguts en els mateixos, i equivalent a un percentatge reduït de la potència nominal, decreixent ràpidament amb el temps transcorregut des del seu apagat (a les dotze hores queda només un 1%)

Diferències

Mateix nivell d'alerta, menys contaminació

L'accident de Txernòbil va ser classificat amb el nivell 7 de l'Escala INES per la destrucció total del reactor i les greus conseqüències de contaminació i dosi de radiació a grans distàncies de la central.

L'accident de Fukushima ha estat classificat avui  per l'autoritat reguladora japonesa (NISA) amb el nivell màxim de gravetat per l'emissió de radioactivitat a l'exterior.

Diferències

Mateix nivell d'alerta, menys contaminació

L'accident de Txernòbil va ser classificat amb el nivell 7 de l'Escala INES per la destrucció total del reactor i les greus conseqüències de contaminació i dosi de radiació a grans distàncies de la central.

L'accident de Fukushima ha estat classificat avui  per l'autoritat reguladora japonesa (NISA) amb el nivell màxim de gravetat per l'emissió de radioactivitat a l'exterior.

Centrals nuclears de Vandellòs,Almaraz,i Vemont Yankee

Vandellòs
El complex nuclear de Vandellòs és una central nuclear que constava inicialment de dos reactors nuclears de tipus PWR: Vandellòs I (1967) i Vandellòs II (1981), i que està situat a la població de Vandellòs (Baix Camp). El reactor Vandellòs I va ser tancat el 1989 per fuites de radioactivitat i es troba en procés de desmantellament actualment.
És la única central nuclear a Catalunya situada al costat del mar (una central nuclear cal que estigui al costat del mar o d'un riu gran), concretament està situada al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la Mediterrània. Com està al costat del mar, es va construir sobre una plataforma de vint-i-un metres d'alçada per a protegir-la d'una eventual pujada d'aigua, tot i que és improbalble, per qualsevol causa.

Almaraz
La Central Nuclear d'Almaraz és una central nuclear situada al municipi de Almaraz,refrigerada per el riu Tajo.Els reactors són de tipus PWR,i pertañ a les empreses Iberdrola,Unión Fenosa i Endesa.
Té dos reactors:Almaraz I de 973.5 MW i Almaraz II de 982.6 MW.Produeix el 9% de la energia que es produeix a Espanya.El seu sistema de refrigeració es de ciruit obert.

Vermont Yankee
Vermont Yankee és una planta d'energia nuclear de un reactor del tipus d'aigua bullent (BWR) que actualment es propietat d'Energy Nuclear.Està situada a la població de Vernon,a Vermont i genera aproximadament 535 MW d'electricitat.La planta va començar el seu funcionament comercial al 1972.Genera un terç d'electricitat consumida a Vermont.

Aplicacions d'una central nuclear

Generació nuclear:
·Producció de calor per a la generació d'energia elèctrica
·Producció de calor per a ús domèstic i industrial
·Producció d'hidrogen mitjançant electròlisi d'alta temperatura
·Dessalatge
Propulsió nuclear:
·Marítima
·Coets de propulsió tèrmica nuclear (proposta).
·Coets de propulsió nuclear polsada (proposta).
Transmutació d'elements:
·Producció de plutoni, utilitzat per a la fabricació de combustible d'altresreactors o d'armament nuclear
·Creació de diversos isòtops radioactius, com el americi utilitzat en elsdetectors de fum, o el cobalt-60 i altres que  s'utilitzen en els tractamentsmèdics

Aplicacions de recerca, incloent:
·El seu ús com a fonts de neutrons i de positrons (p. ex. per al seu úsd'anàlisi mitjançant activació neutrònica o per al datat pel mètode depotassi-argó).
·Desenvolupament de tecnologia nuclear.